dilluns, 29 de setembre del 2014

Crònica d'una debutant de Ring en terres franceses

Em vaig despertar a les 4:45 am... l'habitació de l'hotel Ibis era tota fosca, el David estava roncant a la meva dreta i l'Espiona somiant panxa enlaire a la meva esquerra...  però jo no podia dormir, tenia els ulls com taronges, pensant que en poques hores em tocaria sortir a pista, al RING. Massa hores treballant, massa gent lluitant i recolzant-me per a que això tiri endavant... 

Finalment va sonar el despertador, que va donar-me l'excusa per sortir del llit i començar aquell dia que tantes ganes tenia que arribés; el dia del meu debut com a competidora, el dia que havíem de demostrar a pista el treball de més d'1 any... 

Vam arribar al Club Canin Chaurien Halt'o'Croc, de Castelnaudary, pràcticament els primers. Arribada del jutge de la prova Michel Pechereau, presentar papers, treure a passejar l'Espiona... la veritat és que aquella hora abans de sortir a pista se'm va fer eterna però va passar molt ràpid, una sensació estranya. 

Em criden per sortir a pista, comença el CSAU. Pista plena de gossos, comencem amb un seguiment, un slalom entre els gossos, prova davant d'un soroll, slalom entre gent, quiet i cridada. Aconseguim l'excel·lent del CSAU, un bon escalfament abans del Brevet. 



I després d'aquest "tràmit", arriba el primer objectiu... el Brevet. Tot el cap de setmana "resant" per sortir la primera, i com no em toca la última després dels 5 gossos... Aquesta espera sí que se'm va fer llarga... mirant els gossos, veient els exercicis, els errors, pensant en tot el que havia de fer i en tots els llocs on podíem fallar. No se quantes vegades vaig treure a la gossa del remolc per passejar-la i tornar-la a guardar, ni quantes vegades em vaig repassar si tenia el xiulet i el morrió dins del xaleco, ni quantes vegades vaig anar a pista per veure el gos que competia per tornar cap al cotxe... no ho se, la veritat. Només recordo les paraules del David, del David Cabrerizo i la Susi dient-me que surtis a pista a fer el que sabíem fer i que no em preocupés de res més, i sobretot que m'ho passés bé i disfrutés de la meva gossa. I sense adonar-me'n ja estava davant de la porta del Ring amb l'Espiona al peu. 

I al primer pas que vaig donar cap endins se'm va oblidar que hi hagués un món. Només estàvem jo i l'Espiona. El comissari em guiava cap als exercicis i jo l'escoltava de lluny, com una imatge borrosa on lo únic que destacava era la meva gossa. Suite en laisse, refús d'appâts, suite muselée, absence... només jo i la meva gossa, jo marcant-li els tempos, ella executant els exercicis, mega conectada, cua d'escorpí, orelles de guineu. Més tard m'explicarien que els francesos van batejar l'Espiona com a "el caballo español" al veure el seu seguiment...



Arriben els atacs, primer de tot la defensa. No se ni com havíem arribat fins aquí, però ja hi erem, l'hora de la veritat. Altre cop el comissari m'explicava l'exercici però jo només estava pendent de l'Espiona, de fer una mis en place correcte, de no deixar-me guiar sinó de conduir. I l'Espiona va estar impecable, des de l'inici del seguiment fins a la tornada de l'exercici. 

En aquell moment he de reconèixer que em va fallar el subconscient. Ho vaig visualitzar, ho teniem a tocar, no havíem fallat en res. Baixada de defenses que pagaria "cara", ja que aquests pensaments els tindria en el moment de la mis en place per l'atac llençat de face, i oblidaria que estava en un concurs, i oblidaria que en un concurs s'envia el gos al primer toc de trompeta del jutge i no al segon o tercer com en un entrenament. Quan me'n vaig adonar, la meva ordre va ser dubtosa, i l'Espiona en lloc de sortir a l'atac es va quedar parada mirant-me i dubtant si realment li havia donat la ordre per anar. Reacció ràpida, torno a enviar però aquest cop convençuda, i l'Espiona va sortir com un coet cap al Deyvis Neury fent una face impecable. El meu error em va costar 5 punts i mig, Però com em dirien després, millor 94,5 que 100 punts, sinó, en què milloraríem a la propera? :)

La sortida de pista després del Brevet va ser un dels moments més feliços de la meva vida, ho dic així tal qual perque és com em vaig sentir. Els espectadors acariciant i elogiant l'Espiona, el David orgullós de la seva nena, el David C. felicitant-me per com havia conduit, la Susi emocionada, els companys que m'havien vingut a veure donant-me l'enhorabona, un home francès en aquell moment desconegut per mi passant-me un telèfon on em contestaria la criadora de l'Espiona felicitant-me... una experiència que de debò a merescut tots els mals de cap, els mals moments... no ho canvio per res. 



Com havia anat tant bé, estàvem preparats per anar a pel segon objectiu, sortir en Ring 1. I dic sortir i no aconseguir perque realment ens ho vam prendre així, una experiència més. No sabia com respondria la gossa a una altre sortida a pista sense cap reforç ni recompensa, i més una altre sortida a pista molt més exigent que el Brevet. Però estàvem allà, a França, estàvem feliços, i ho volíem viure. 

He de reconèixer que hi va haver un moment en que vaig pensar de no fer l'1. Feia molta calor, em sentia marejada, tota la tensió d'aquells dies m'estava passant factura, i en algun moment fins i tot vaig pensar que cauria rodona a dins del Ring. Me'n vaig anar a l'ombra, a descansar una mica, a recuperar energies. I altre vegada, una espera eterna però a l'hora que sense adonar-me'n ja estava preparada per entrar a pista per fer el Ring1. 



Aquí la meva falta d'experiència en competició es va fer molt més evident. La gossa estava més cansada, i jo també... feia molt vent, i coses d'aquelles que no fas mai en un entrenament em van passar factura... com a les posicions (que ja té pebr*** fallar en un dels meus exercicis predilectes), on la meva primera ordre va ser cridant i amb un to de veu molt diferent al dels entrenaments, i l'Espiona no va saber com reaccionar. Això em costaria 10 punts... o la suite en laisse, on es va barrejar el cansament de la gossa (i l'expectativa de veure l'home d'atac) amb la meva inexperiència com a guia, i ens va costar un 0... (tot i que el jutge, un 10 per ell, es va acostar per explicar-me per què m'havia parat l'exercici per a que no cometés el mateix error en les properes ocasions). 

Els atacs van anar molt bé, tenint en compte que el David C. (el meu HA), ha estat lesionat tot aquest mes i que el pobre David s'ha hagut d'ocupar de mantenir el treball, tenint 0 experiència amb el traje. Detalls i errors a corregir, però una impressió general molt molt bona. 



Una felicitat molt molt gran, un somriure permanent als llavis. Per les felicitacions que vam rebre, per la companyia dels que ens havien vingut a veure (déu ni do la trupe de catalans que erem en terres franceses!) però sobretot per la sensació de satisfacció de tot l'equip pel treball que havíem fet, tots junts. 

I ja ho vaig fer abans del concurs per que em semblava que era el correcte, però ho tornaré a fer ara, agrair a tots, del primer a l'últim, el vostre suport, la vostra ajuda, els vostres ànims! Us he tingut molt presents aquest cap de setmana. I al jutge, homes d'atac, la presidenta del club halt'o'croc i tota la resta de competidors per tractar-nos tant bé i fer-nos sentir com a casa

Això tot just ha començat ara. Tenim molta feina a fer, i el primer pas és aconseguir el segon Exc en grau 1. Treballarem, mica en mica, per anar aconseguint els nostres objectius. Però sobretot, SOBRETOT, CONTINUAREM PASSANT-HO BÉ FENT RING!

Game starts now


L'Espiona amb els dos "trofeus" que va guanyar :)